Materials de la II Jornada Procés d’acompanyament d’adolescents en medi obert a Tarragona

A continuació us facilitem material dels diferents apartats que han participat a la II Jornada Procés d’acompanyament d’adolescents en medi obert a Tarragona:

Una de les  taules  d’experiències que  es  va  poder  comptar  va ser  la  col·laboració  de  Jon  Etxeberria  (educador social  a  Asociación  Navarra  Nuevo  Futuro,  projectes  socioeducatius,  membre  de  HeziZerb elkartea  i  dinamitzador  de  Dynamolnternacional  Street  Workers  Netwoek  a  España). Aquí les webs de referència:

www.hezizerb.net

Aquí teniu la presentació de l’experiència de l’equip educatiu de Lleida “Projecte Educatiu d’Entorn. Futbol Ciutat”, amb Janet Garcia i Ester Fortuny (Educadores d’entorn de la Regidoria de Benestar Social i Ocupació de l’Ajuntament de Lleida)

– Presentació futbol ciutat lleida

Tot seguit apareix el material dels tallers:

– Del desig al futur, treball individualitzat en adolescents

– El valor de la comunitat com a recurs en temps de crisis

A continuació teniu el resum dels diferents espais de la jornada:

– Presentació i Obertura Institucional

Durant la presentació de la jornada sorgeixen moltes reflexions al voltant de l’educació de carrer. Per una banda, es planteja que les institucions i les administracions tenen la responsabilitat de dotar als joves les habilitats per incorporar-se a la societat. Des de l’alcaldia de Badia del Vallés es fa un esforç per arribar al màxim nombre de joves, que són els més afectats per la crisis, ja que els agafa en un moment de canvi en que necessiten que se’ls ofereixi oportunitats per al desenvolupament i la inclusió social.

En Jordi Navarro, president de la Fundació Casal l’Amic, remarca la importància que juga el carrer, remarcant que és un lloc privilegiat per a la interacció i les relacions socials i per al canvi social. Però per aconseguir iniciatives de treball en aquest sentit cal tenir suport de les institucions públiques. Per una altra banda, es proposa que les accions dels educadors de carrer i dels educadors de serveis socials treballin de forma complementària posant als joves al centre de les nostres intervencions. Finalment, s’exposa que la universitat té l’obligació d’aportar coneixement pel benefici de la societat, és a dir,  coneixement per lluitar contra les injustícies socials.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta apertura institucional

– Ponència. Processos d’aprenentatge mutus i poder d’acció

Hem de reflexionar sobre com observem i definim als joves d’origen immigrant. Resulta que quan la definició de la seva situació es realitza des dels poders públics, des de la universitat o fins i tot des dels serveis socials, al problema li diem “integració”, i situem la causa dels problemes en els mateixos joves. En canvi, quan l’escoltem als joves des d’una posició d’igualtat, ens n’adonem que el problema rau en les institucions, les qual tanquen l’accés a l’habitatge, el treball, l’oci…Més que en la integració social, cal posar l’accent en la en les “discriminacions socials”; s’ha d’intervenir sobre qui discrimina, i no pas sobre el discriminat. La recerca ha de tenir la funció de fer de lligam entre els problemes que afecten  als joves i les solucions ofertes des de les institucions públiques.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: Ponència Olivier, Processos d’aprenentatges mutus i poder d’acció

– Taula política: com les forces polítiques contemplen el treball d’acompanyament educatiu en medi obert.

Sorgeixen diferentes idees dels diferents polítics presents. Primer de tot, cal dir que totes les forces polítiques estan d’acord en que l’administració local és la que actua més directament perquè són les que veuen les necessitats immediates de les persones. Es comenta que el model de serveis socials s’ha de canviar, canviant el paternalisme cap a l’empoderament i l’autoorganització. És Imprescindible el treball en xarxa, doncs hi ha un munt de duplicitats que no han propiciat el treball en conjunt. El veritable treball en xarxa passa pel treball conjunt i el consens entre totes les àrees de l’administració i tots els agents socials. Per això, calen polítiques interdepartamentals. S’exposa que el drama és doble, així que disminueixen els recursos augmenta la gent que els necessita. En aquest sentit, el ciutadà ha de participar més directament en la política, cal que exerceixi més control.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta Taula política 

 

– Taula d’experiències

En aquest espai s’exposen 3 propostes d’intervenció socioeducativa amb joves.

En primer lloc, en Jon Etxebarria, provinent de l’Associación Navarra Nuevo Futuro i com a dinamitzador de DynamoInternational Street Workers Network a Espanya, ens presenta Espaciokrea com un programa d’animació i participació juvenil artistic i creatiu dissenyada per a la juventut, el qual s’alimenta de petits projectes. Cal destacar l’enfoc que aporta ja que dóna un gir important a la metodologia d’acció creant un context en el qual, sense una prèvia definició d’objectius, es puguin anar treballant aquests de manera espontània.

Aquesta nova perspectiva es caracteritza per la participació activa, és a dir, no tant preguntar què volen fer sinó que els mateixos joves participin de la creació del projecte i aquest pugui anar evolucionant amb ells.

En segon lloc, Jose Manuel Valenzuela i Diego Cuadrado, educadors provinents de l’entitat Pioneros, presenten el projecte Educándonos. Es basen en una pedagogia crítica, treballant els valors, l’educació emocional i l’enfrontament amb la realitat. El seu objectiu, entre d’altres, és crear espais d’intercanvi i de comunicació on és fonamental facilitar processos que afavoreixin les xarxes de participació juvenil.

Finalment, Janet Garcia i Ester Fortuny, exposen el projecte Futbol Ciutat emmarcat en Infància i adolescència, en el pla d’entorn de la ciutat de Lleida. Es treballa l’esport fent participar a tots els agents educatius de la ciutat de Lleida. Conceben l’esport com una eina a partir de la qual es realitzen tasques de mediació i de resolució de conflictes

La metodologia d’intervenció està basada en la investigació-acció, dins d’un paradigma sociocrític amb l’objectiu de l’emancipació de la persona i de l’evolució del projecte segons les necessitats que es vagin plantejant.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta taula experiències

  –  Taller: Experiències autoorganitzades: com transferir-les als barris populars.

Benimaclet és un barri configurat com un poble, el qual combina les dimensions d’espai urbà i rural i on la gent que viu és majoritàriament jove. El 50% dels seus habitants són gent de les comarques que van anar a la ciutat a estudiar i s’han quedat a viure.

El barri viu en una sensació d’abandonament per part de les administracions i és a partir de la situació de crisi que s’activen diferents col·lectius: associacions de veïns, el grup de dimonis, Centre Instructiu Musical, l’església i el Casal de joves TERRA. Tots aquests agents de la xarxa formen la plataforma Benimaclet Viu, una plataforma d’entitats i individus de promoció del barri des d’una implicació emocional de pertinença.

Aquesta iniciativa és un exemple de com, sense recursos ni ajuts per part de l’administració, però amb una actitud autònoma i autosuficient es generen iniciatives socials que són la base per activar els projectes socials comunitaris.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta taller experiencia autoorganitzada

– Taller: Potencialitats de treball de carrer a Europa

Es planteja la importància de conèixer altres models i aprendre noves experiències, de col.laborar amb altres organitzacions, de crear xarxes i accions formatives. Per dur a terme aquestes accions, necessitem saber el context, la cohesió, la diferenciació i el pressupost, entre altres aspectes, que té Europa. Per això, cal tenir molt present el pla estratègic europeu 2020, el qual marca els objectius que guiaran l’estratègia europea a nivell social, educatiu i econòmic. A nivell d’entitat, la Fundació Casal l’Amic ha participat en diferents projectes europeus de caire sociocultural i artístic: Partir (2009), Correspondències Ciutadanes (2010) i Expedicions (2012). Aquesta participació ha significat ser generadors d’art i involucrar-hi a la gent del carrer amb la mediació dels artistes. De vegades, es fa feixuc participar en projectes internacionals, en el sentit que es posen molts condicionants: tenir parteners, subvencionar-ne una part, dedicar moltes hores a escriure el projecte, l’anglès com a llengua vehicular, fer estudi de mercat per no repetir projectes…Es considera que participar d’un projecte europeu és molt motivador, és una molt bona pràctica experiencial i formativa tant per als educadors com per als participants.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta taller EUROPA

– Taller: la comunitat com recurs per al treball dels professionals

Partint de la idea que un professional necessita de la comunitat per treballar sobre les necessitats d’una població en concret, sorgeixen diferents reflexions: el professional ha d’absorvir les potencialitats del grup amb qui treballarà, la comunitat ha de sentir al professional com a part d’ella mateixa i com la comunitat sent, pensa i té voluntat. El professional és qui té les preguntes intel·ligents per a que la comunitat senti que ella li ha d’ajudar. Aquesta és l’actitud adequada, tenen que notar que l’educador és una esponja. Es presenta una gran diferencia entre l’usuari al que estem acostumats enfront del ciutadà, col·laborador, còmplice i corresponsable que ens ajudarà a conèixer la comunitat. S’ha de trencar la dinàmica en la que l’usuari demana i el professional  dona. Es planteja treballar amb la persona des de la presència lleugera, anar desapareixent, sense crear vincles de dependència, on l’estratègia esdevé conjunta perquè existeix el joc de la delegació-representació.

Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta Taller Comunitat com a recurs

– Del desig al futur, treball individualitzat en adolescents

S’inicia el taller partint d’una construcció compartida de definició de l’adolescent: l’adolescent és crític amb la societat, la família i estima tenir uns canvis de personalitat. L’adolescent busca una identitat, unes afinitats, unes habilitats, experimentar. Vol exterioritzar uns valors, uns sentiments que ell creu com a veritat però necessita tot i que no ho sembli crema pels grans així com el reconeixement per part de l’entorn. Per l’adolescent tot això és imprescindible per conviure. Necessita confrontar els límits que és troba. Els seus amics, en aquesta etapa, tenen molta importància, o i tant, pel seu aprenentatge.  A l’hora d’acompanyar a un adolescent en el seu desenvolupament integral cal tenir present que les dificultats que presenten els adolescents són universals, que les conductes més de risc, o de rebel·lió, són comunes a tots els adolescents i no els trets distintius d’un grup de joves marginals. Per tant, la intervenció amb aquells que provenen d’entorns més vulnerables no ha de patologitzar aquests comportaments, no ha d’atribuir-se a dèficits en la seva socialització i llavors etiquetar-los com a “problemàtics”. Voler experimentar, enfrontar-se amb els límits que se li marquen  són comportament normals que han de poder canalitzar-se per a que incideixin positivament en el desenvolupament de l’adolescent.

  Si voleu més informació pitgeu l’enllaç: acta taller acompanyament adolescent

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s